D. Castanera Gratacós

Clínica Oftalmológica TACIR. Barcelona.

Annals d’Oftalmologia 2026;34(3):90-95
doi: 10.18176/annalsoftal.0052

Diego Castanera Gratacós
E-mail: d.castanera@clinicatacir.com

La queratopigmentación ha evolucionado desde una técnica reconstructiva para ojos ciegos con leucomas hasta convertirse en una indicación puramente cosmética en ojos con visión conservada. El desarrollo de los pigmentos minerales micronizados de tercera generación y la incorporación del láser de femtosegundo han permitido alcanzar resultados estéticos más precisos, reproducibles y con menor tasa de complicaciones graves respecto a las generaciones previas. La queratopigmentación terapéutica cuenta con evidencia científica en defectos iridianos, aniridia, síndrome de Urrets-Zavalia e iridectomías periféricas sintomáticas. La indicación puramente cosmética genera debate científico y ético dado que las series disponibles son aún limitadas en seguimiento y carecen de grupos control. Las complicaciones descritas incluyen fotosensibilidad, desvanecimiento del pigmento, ectasia corneal, úlceras corneales, disfotopsias, cambios refractivos, alteración de la calidad visual y alteraciones durante la resonancia magnética. La eliminación del pigmento, cuando es necesaria, constituye un reto técnico: el lavado precoz del bolsillo estromal permite retirar el exceso de pigmento no fijado, pero la extracción definitiva puede requerir la ablación combinada con láser de femtosegundo y excimer.

La queratopigmentació ha evolucionat des d'una tècnica reconstructiva per a ulls cecs amb leucomes fins a convertir-se en una indicació purament cosmètica en ulls amb visió conservada. El desenvolupament dels pigments minerals micronitzats de tercera generació i la incorporació del làser de femtosegon han permès assolir resultats estètics més precisos, reproduïbles i amb una taxa inferior de complicacions greus en comparació amb les generacions prèvies. La queratopigmentació terapèutica compta amb evidència científica en defectes iridians, aniridia, síndrome d'Urrets-Zavalia i iridectomies perifèriques simptomàtiques. La indicació purament cosmètica genera debat científic i ètic, atès que les sèries disponibles encara presenten un seguiment limitat i manca de grups control. Les complicacions descrites inclouen fotosensibilitat, esvaïment del pigment, ectàsia corneal, úlceres corneals, disfotòpsies, canvis refractius, alteració de la qualitat visual i artefactes durant la ressonància magnètica. L'eliminació del pigment, quan és necessària, constitueix un repte tècnic: el rentat precoç de la butxaca estromal permet retirar l'excés de pigment no fixat, però l'extracció definitiva pot requerir l'ablació combinada amb làser de femtosegon i excimer.

Keratopigmentation has evolved from a reconstructive technique for blind eyes with leukomas to a purely cosmetic indication in eyes with preserved vision. The development of third-generation micronized mineral pigments and the incorporation of femtosecond laser technology have enabled more precise, reproducible aesthetic outcomes with a lower rate of serious complications compared to previous generations. Therapeutic keratopigmentation has scientific evidence supporting its use in iridial defects, aniridia, Urrets-Zavalia syndrome, and symptomatic peripheral iridectomies. Purely cosmetic indications remain a subject of scientific and ethical debate, as available case series are still limited in follow-up duration and lack control groups. Reported complications include photosensitivity, pigment fading, corneal ectasia, corneal ulcers, dysphotopsias, refractive changes, visual quality impairment, and artifacts during magnetic resonance imaging. Pigment removal, when required, represents a technical challenge: early irrigation of the stromal pocket allows retrieval of unfixed excess pigment, but definitive extraction may require combined ablation with femtosecond and excimer lasers.