M. Asencio-Duran¹, B. Vicandi Plaza², JM. Viguer García-Moreno²

¹Departamento de Oftalmología. Hospital Universitario La Paz. Madrid
²Citopatología Clínica. Departamento de Anatomía Patológica. Hospital Universitario La Paz. Madrid

Mónica Asencio Duran
E-mail: masedur@hotmail.com

La biopsia implica la extracción quirúrgica de una muestra de tejido para su examen anatomopatológico. La mayoría de los tumores intraoculares se pueden diagnosticar mediante la exploración clínica o con técnicas diagnósticas no invasivas. Sin embargo, en un pequeño porcentaje de tumores el diagnóstico puede ser difícil, y se requiere una biopsia tisular para establecer el diagnóstico definitivo y planificar el tratamiento preciso. A continuación, se van a repasar las técnicas de diagnóstico citológico tumoral intraocular: desde la aspiración de fluidos oculares y la vitrectomía diagnóstica hasta la punción aspiración con aguja fina (PAAF).
La técnica más utilizada es la PAAF, tiene una seguridad diagnóstica y un rendimiento elevados, por lo que está ganando popularidad en el diagnóstico conservador del globo ocular y en el pronóstico genético de estos pacientes. La técnica e instrumentación necesaria para realizarla varía en cada caso, dependiendo de la localización anatómica (la retina, la coroides, el espacio subretiniano, el vítreo, y el acuoso), el diagnóstico de sospecha, el tamaño, la presencia de desprendimiento de retina y la transparencia de los medios oculares. El citopatólogo tiene un papel determinante en el diagnóstico, y su ayuda juega un papel clave en la dirección y la planicación del tratamiento.

La biòpsia implica l’extracció quirúrgica d’una mostra de teixit per l’examen anatomopatològic. La majoria del tumors intraoculars es poden diagnosticar mitjançant l’exploració clínica i/o amb tècniques diagnòstiques no invasives. Malgrat tot, en un petit percentatge de tumors el diagnòstic pot esdevenir difícil i es necessita una biòpsia tissular per establir el diagnòstic definitiu i planificar el tractament precís. Repassem les tècniques de diagnòstic citològic tumoral intraocular: des de l’aspiració de fluïts oculars, la vitrectomia diagnòstica fins a la punció-aspiració amb agulla fina (PAAF).
La més utilitzada, la PAAF té un rendiment i una seguretat diagnòstiques elevades, per això està guanyant popularitat en el diagnòstic conservador de l’ull i en el pronòstic genètic d’aquests pacients. La tècnica i instrumentació necessària per realitzar-la varia depenent de la localització anatòmica (retina, coroide, espai subretinià, l’humor vitri, i l’humor aquós), el diagnòstic de sospita, el tamany, la presència de despreniment de la retina, i de la transparència dels mitjans oculars. El citopatòleg té un paper determinant en el diagnòstic i la seva ajuda té un paper clau en la direcció i planificació del tractament.

Biopsy implies the surgical extraction of a sample for histopathologic examination. The majority of intraocular tumors can be diagnosed by means of clinical evaluation with or without non-invasive diagnostic technologies. Nevertheless, in a small percentage of tumors the diagnosis can be dificult a biopsy tissue can be mandatory to establish the definitive diagnosis and to plan the precise treatment. We revise the techniques for cytological diagnosis of intraocular tumour: from aspiration of ocular fluids, diagnostic vitrectomy, to fine needle aspiration biopsy (FNAB).
FNAB is the most used technique and is gaining popularity in the conservative diagnosis of the eyeball and in genetic prognosis of these patients. The technology and instrumentation necessary for FNAB depends on the anatomical location (retina, choroid, subretinal space, vitreous humor, and aqueous humor), diagnosis of suspicion, size, presence of retinal detachment, and transparency of ocular media. The citopathologist has a determinant role in the diagnosis and has key paper in the direction and planning of the treatment.