E. Cabré Estivill, À. Fabra Fres

ONCOBELL-IDIBELL. L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona.

Eduard Cabré Estivill
E-mail: ecabre@idibell.cat

El 40% de los pacientes con melanoma uveal (UM) desarrollan metástasis hepáticas, que son refractarias a las terapias convencionales y causan la muerte del paciente. Por este motivo, es importante identificar a los pacientes con alto riesgo de recurrencia o metástasis y aplicar las terapias más adecuadas. Las alteraciones genéticas secundarias a la activación de las proteínas Ga_q/11 permiten estratificar a los melanomas uveales en cuatro subtipos distintos que se correlacionan con el riesgo de sufrir metástasis. Los casos de peor pronóstico son los asociados a la monosomía del cromosoma 3 (M3), la pérdida del gen supresor de tumores BAP-1 y la sobreexpresión de receptores de tirosina quinasas (RTK). Los pacientes cuyos tumores mantienen la disomía del cromosoma 3 (D3-UM) tienen mejor pronóstico, y únicamente los que presentan mutaciones en SF3B1 y sobreexpresan PRAME podrían desarrollar metástasis hepáticas a largo plazo.
El organotropismo metastásico de las células del melanoma uveal por el hígado está mediado por exosomas liberados desde el tumor primario, los cuales son captados por los ligandos de los RTK del hígado y preparan el nicho pre-metastásico, antes de la llegada de las células tumorales con fenotipo stem-cell like, que desarrollarán la metástasis.

El 40% dels pacients amb melanoma uveal (UM) desenvolupen metàstasis hepàtiques que són refractàries a las teràpies convencionals i causen la mort del pacient. Per això és important identificar als pacients amb alt risc de recurrència o metàstasis i aplicar-hi les teràpies més idònies. Les alteracions genètiques secundàries a la activació de les proteïnes Ga_q/11 permeten estratificar els UM en quatre grups diferents que es correlacionen amb el risc de metàstasis. Els de pitjor pronòstic són els associats a la monosomia del cromosoma 3 (M3), la pèrdua del gen supressor de tumors BAP-1 i la sobreexpressió de receptors de tirosina quinases (RTK). Els pacients amb tumors que mantenen la disomia en el cromosoma 3 (D3-UM) tenen un millor pronòstic i tan sols els que presenten mutacions a SF3B1 i sobreexpressen PRAME poden arribar a desenvolupar metàstasis hepàtiques a llarg termini.
Aquest organotropisme metastàsic de les cèl·lules de UM pel fetge està dirigit pels exosomes alliberats pel tumor primari que són captats pels lligands dels RTK del fetge i preparen el nínxol pre-metastàsic abans de l’arribada de les cèl·lules tumorals amb fenotip stem-cell like que desenvoluparan la metàstasis.

40% of uveal melanoma (UM) patients develop liver metastasis that are refractory to conventional therapies and lead to patient’s death. For this reason, it is important to identify patients with high risk of tumor relapse or metastasis and apply them the most efective therapies. Some genetic alterations occurring after the activation of the Ga_q/11 proteins allow us to stratify UMs in four diferent subtypes that correlate with the metastatic risk. Tumors associated with the worst prognosis are those presenting monosomy of chromosome 3 (M3), loss of the tumor suppressor gene BAP-1 and overexpression of tyrosine kinase receptors (RTK). However, patients whose tumors maintain chromosome 3 disomy (D3-UM) have a better prognosis and only those with mutations in SF3B1 and overexpressing PRAME may develop long-term liver metastases.
Metastatic organotropism of UM cells to the liver is mediated by exosomes released from the primary tumor which are taken up by liver RTKs ligands and prepare the pre-metastatic niche before the arrival of Stem-cell like tumor cells that finally develop metastasis.