R. Medel, LM. Vásquez, C. Arboleda, A. Tapia, E. Ayala, JC. Sánchez

Departamento de Cirugía Plástica Oftálmica. Institut de Microcirurgia Ocular. Barcelona.

Luz María Vásquez
E-mail: vasquez@imo.es

La reconstrucción de defectos palpebrales adquiridos secundarios a una escisión tumoral supone un reto quirúrgico cuyo objetivo principal es la extirpación completa del tumor, seguido de preservar la función normal del párpado restaurando la anatomía e intentando conservar una buena apariencia estética. Varias técnicas quirúrgicas han sido descritas como apropiadas para cada defecto en particular; su elección dependerá principalmente de la localización y la extensión del defecto, el compromiso del margen palpebral, la calidad del tejido periocular remanente, la edad y el estado general del paciente, entre otros. En general, en defectos con compromiso menor del 25% puede hacerse un cierre directo, y cuando es imposible un cierre directo sin tensión es necesario realizar una cantotomía y cantólisis para mejorar la aproximación. En defectos grandes, el uso de colgajos o injertos es una buena opción para reconstruir

La reconstrucció dels defectes palpebrals adquirits secundaris a l’escissió tumoral suposa un repte quirúrgic que té com a principal objectiu l’extirpació completa del tumor, seguit de preservar la funció normal de la parpella, restaurant l’anatomia i intentant conservar una bona aparença estètica. Diverses tècniques quirúrgiques han estat descrites, totes elles apropiades per a cada defecte en particular, la seva elecció dependrà principalment de la localització i extensió del defecte, compromís del marge palpebral, qualitat del teixit periocular romanent, l’edat, l’estat general del pacient, entre altres. En general, en defectes amb un compromís menor del 25% es pot fer un tancament directe i en els casos en que és impossible un tancament directe sense tensió, és necessari dur a terme una cantotomia i cantolisis per millorar l’aproximació. En defectes grans, els penjalls o empelts són una bona opció per reconstruir.

Reconstruction of acquired eyelid defects following tumour excision is a surgical challenge, having as main objective the complete removal of the tumour and preserve the normal function of the eyelid restoring the anatomy and trying to preserve a good aesthetic appearance. Various surgical techniques have been described, all of which are appropriate for each particular defect, and their choice will depend mainly on the location and extent of the defect, involvement of the palpebral margin, quality of the remaining periocular tissue, age, general condition of the patient, among others. In general, in defects with compromise of less than 25% a direct closure can be made. When a direct closure without tension is impossible, a canthotomy and cantholysis is necessary to improve approximation. In larger defects the use of flaps or grafts are a good option to rebuild.