A. Albaladejo-Herreros¹, P. Marjalizo¹, N. Domènech-López¹, I. Aldecoa², G. Frigola², A. Moll-Udina¹, V. Llorenç¹, A. Adán¹

¹Institut Clínic d’Oftalmologia (ICOF). Hospital Clínic de Barcelona. 
²Servicio de Anatomía Patológica. Hospital Clínic de Barcelona.

Annals d’Oftalmologia 2026;34(2):38-44
doi: 10.18176/annalsoftal.0044

Alicia Albaladejo-Herreros
E-mail: alalbaladejo@clinic.cat

Objetivo: Determinar la utilidad, eficacia y seguridad de la vitrectomía pars plana (VPP) en el diagnóstico etiológico de opacidades vítreas metabólicas y degenerativas, y describir las características anatomopatológicas de las muestras obtenidas.
Material y métodos: Fueron revisadas de forma retrospectiva un total de 10 muestras vítreas de 10 pacientes con opacidad vítrea sometidos a VPP diagnóstica en un hospital terciario entre 2009 y 2024. Se recogieron datos demográficos, clínicos y anatomopatológicos. La técnica se efectuó con instrumental de 23G, obteniendo muestras vítreas diluidas y en seco mediante aspiración controlada bajo infusión de aire. Todas las muestras fueron analizadas mediante tinción con hematoxilina-eosina y, según la sospecha clínica, se realizaron tinciones específicas con rojo Congo e inmunohistoquímica para transtiretina.
Resultados: El estudio incluyó a 10 pacientes, 6 hombres (60%) y 4 mujeres (40%), con una edad media de 61,8 ± 12,1 años. En siete casos (70%), la VPP permitió establecer el diagnóstico de amiloidosis vítrea. En todas estas muestras, la tinción con hematoxilina-eosina reveló material acelular y eosinofílico, confirmado como amiloide mediante rojo Congo y, en tres casos, mediante inmunohistoquímica positiva para transtiretina. Dos pacientes (20%) presentaron hallazgos compatibles con sínquisis centelleante y un caso (10%) correspondió a hialosis asteroide. Ningún paciente presentó complicaciones postquirúrgicas durante los seis primeros meses de seguimiento.
Conclusión: La VPP diagnóstica constituye una herramienta eficaz y segura en el estudio de opacidades vítreas metabólicas y degenerativas, permitiendo no solo orientar el manejo oftalmológico, sino también detectar enfermedades sistémicas relevantes.

Objectiu: Determinar la utilitat, eficàcia i seguretat de la vitrectomia pars plana (VPP) en el diagnòstic etiològic de les opacitats vítries metabòliques i degeneratives, i descriure les característiques anatomopatològiques de les mostres obtingudes.
Material i mètodes: Es van revisar de manera retrospectiva un total de 10 mostres vítries de 10 pacients amb opacitat vítria sotmesos a VPP diagnòstica a un hospital terciari entre 2009 i 2024. Es van recollir dades demogràfiques, clíniques i anatomopatològiques. La tècnica es va efectuar amb instrumental de 23G, obtenint mostres vítries diluïdes i en sec mitjançant aspiració controlada sota infusió d’aire. Totes les mostres van ser analitzades amb tinció d’hematoxilina-eosina i, segons la sospita clínica, es van realitzar tincions específiques amb vermell Congo i immunohistoquímica per a transtiretina.
Resultats: L’estudi va incloure 10 pacients, 6 homes (60%) i 4 dones (40%), amb una edat mitjana de 61,8 ± 12,1 anys. En set casos (70%), la VPP va permetre establir el diagnòstic d’amiloïdosi vítria. En totes aquestes mostres, la tinció amb hematoxilina-eosina va revelar material acel·lular i eosinofílic, mitjançant tinció vermell Congo i, en tres casos, amb immunohistoquímica positiva per a transtiretina. Dos pacients (20%) van presentar troballes compatibles amb sínquisi centellejant i un cas (10%) va correspondre a hialosi asteroide. Cap dels pacients va presentar complicacions postquirúrgiques durant els primers sis mesos de seguiment.
Conclusió: La VPP diagnòstica constitueix una eina eficaç i segura en l’estudi de les opacitats vítries metabòliques i degeneratives, permetent no únicament orientar el maneig oftalmològic, sinó també detectar malalties sistèmiques rellevants.

Objective: To determine the usefulness, efficacy, and safety of pars plana vitrectomy (PPV) in the etiological diagnosis of metabolic and degenerative vitreous opacities, and to describe the histopathological characteristics of the samples obtained.
Material and methods: Retrospective review was conducted of 10 vitreous samples from 10 patients with vitreous opacity who underwent diagnostic PPV at a tertiary hospital between 2009 and 2024. Demographic, clinical, and histopathological data were collected. The procedure was performed using 23G instruments, obtaining diluted and undiluted vitreous samples through controlled aspiration under air infusion. All samples were analyzed with hematoxylin–eosin staining and, according to clinical suspicion, with Congo red staining and immunohistochemistry for transthyretin.
Results: The study included 10 patients, 6 men (60%) and 4 women (40%), with a mean age of 61.8 ± 12.1 years. In seven cases (70%), PPV allowed the diagnosis of vitreous amyloidosis. In all samples, hematoxylin–eosin staining revealed acellular eosinophilic material, confirmed as amyloid with Congo red and, in three cases, with positive immunohistochemistry for transthyretin. Two patients (20%) showed findings consistent with synchysis scintillans, and one case (10%) corresponded to asteroid hyalosis. No patient presented postoperative complications during the first six months after surgery.
Conclusion: Diagnostic PPV is an effective and safe tool for studying metabolic and degenerative vitreous opacities, providing guidance for ophthalmic management and enabling the detection of relevant systemic diseases.