M. Bozal de Febrer, T. Torrent Solans, J. Tarrús, N. Tarrús Galter

Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. Girona.

Maria Bozal de Febrer
E-mail: mariabozaldefebrer@yahoo.es

Objetivo: Determinar los resultados del bevacizumab intravítreo en el tratamiento del edema macular diabético (EMD) a largo plazo comparado con pacientes tratados con fotocoagulación con láser argón.
Métodos: Se realiza un estudio prospectivo de 117 ojos de 60 pacientes con edema macular diabético tratados con bevacizumab intravítreo o con fotocoagulación con láser, se miden el cambio de agudeza visual y el grosor macular medido con tomografía de coherencia óptica (OCT). Se valora la evolución al mes, 3 y 6 meses, uno, dos y 3 años de la visión y el grosor del OCT macular.
Resultados: La media de visión al inicio 0,38 y el OCT macular 342,18 micras. Los ojos tratados con bevacizumab intravítreo presentan una gran mejoría tras el tratamiento, en los primeros meses, frente a los ojos tratados con láser en los que la evolución es más estable a largo plazo. La media de inyecciones al año fue de 3,82. El seguimiento al año, dos y tres años, muestra la recidiva del EMD en pacientes tratados con bevacizumab, mientras los ojos tratados con láser argón presentaron una evolución más estable de los parámetros AV y OCT macular, siendo similares a los 3 años de tratamiento. Los pacientes que a partir del año se trataron con láser e inyecciones intravítreas de bevacizumab no mostraron mejor evolución a los 36 meses de seguimiento.
Conclusiones: El tratamiento del EMD con bevacizumab ofrece una mejoría significativa de los parámetros visión y OCT macular en los primeros meses de tratamiento comparados con el tratamiento con láser argón, con una mejoría importante alrededor del año, para después recidivar en algunos casos a pesar del doble tratamiento con láser e inyecciones intravítreas. A los 36 meses la diferencia en los parámetros visión y grosor macular no son significativas entre los pacientes tratados con los dos métodos. Es posible que con una pauta superior de bevacizumab, la mejoría visual y del OCT macular fuera mayor, aunque parece que la tendencia a la larga es a la reincidencia con pocas remisiones totales del EMD, por cierta taquifilaxia y la participación de otros factores inflamatorios como las citoquinas en el desarrollo del EMD.

Objectiu: Determinar l'efecte del bevacizumab intravitri en el tractament de l'edema macular diabètic (EMD) a llarg termini, comparat amb pacients tractats amb fotocoagulació amb làser argó.
Mètode: Es realitza estudi prospectiu de 117 ulls de 60 pacients amb edema macular diabètic, tractats amb bevacizumab intravitri o amb fotocoagulació amb làser, es mesuren el canvi d'agudesa visual i el gruix macular mesurat amb tomografia de coherència òptica (OCT). Es valora l'evolució al mes, 3 i 6 mesos, a l'any, dos i 3 anys de la visió i el OCT.
Resultats: La mitjana de visió a l'inici era 0,38 i l´OCT macular 342,18 micres, que milloren després del tractament amb bevacizumab intravitri les primeres setmanes, en comparació amb els ulls tractats amb làser. La mitjana d'injeccions a l'any va ser de 3,82. El seguiment a l'any, dos i tres anys, mostra la recidiva de l'EMD, tot i tractar els pacients, a partir de l'any amb làser i injeccions intravítrias de bevacizumab.
Conclusions: El tractament de l'EMD amb bevacizumab, ofereix una millora significativa dels paràmetres visió i OCT macular en els primers mesos de tractament en comparació amb el tractament amb làser argó, amb una millora més gran, al voltant de l'any, per després recidivar, tot i el doble tractament amb làser i injeccions intravítrias. És possible que amb una pauta superior de bevacizumab la millora visual i de l'OCT macular fos més gran, encara que sembla que la tendència a la llarga és a la reincidència amb poques remissions totals de l'EMD. Podria haver-hi certa taquifilaxia i la participació d’altres factors inflamatoris com les citoquines en el desenvolupament del EMD.

Goal: Review the effectiveness of intravitreal bevacizumab in the treatment of diabetic macular edema (DME) long-term, compared to patients treated with argon laser photocoagulation.
Methods: A prospective study of 117 eyes of 60 patients were studied with diabetic macular edema treated with intravitreal bevacizumab or laser photocoagulation, visual acuity change and macular thickness measured by optical coherence tomography (OCT) are measured. Evolution per month, 3 and 6 months, one, two and three years of vision and macular OCT is valued.
Results: Mean vision at the beginning is 0.38 microns and macular OCT 342.18, improve following treatment with bevacizumab intravitreal early months, compared to laser-treated eyes. The average of injections per year was 3.82. Year follow-up, two and three years, shows the recurrence of EMD in patients treated with bevacizumab, compared with eyes treated with laser showed a more stable evolution, even in patients who at the year were treated with laser and intravitreal injections of bevacizumab.
Conclusions: Treatment DME with bevacizumab, offers a significant improvement in vision and macular OCT parameters in the first months of treatment compared with treatment with argon laser with greater improvement around the year, then recur, despite the double treatment with laser and intravitreal injections in some cases. At 36 months the difference in vision and macular thickness parameters are not significant among patients treated with both methods. It is possible that a higher bevacizumab pattern of visual enhancement and macular OCT were higher, although it seems that the trend is to eventually relapse with few complete remissions of EMD. It can exist certain taquifilaxia and the others inflammatory factors, like the citokines.