MI. López Gálvez

María Isabel López Gálvez
E-mail: maribel@ioba.med.uva.es

El manejo del edema macular diabético (EMD) es difícil debido a la gran variabilidad clínica, a la complejidad de su etiopatogenia y a la existencia de diferentes alternativas terapéuticas que gozan de un nivel I de evidencia científica, pero cuyo éxito depende de que el abordaje que se haga sea el correcto. La tomografía de coherencia óptica de dominio espectral (SD-OCT), que actualmente es la técnica de elección, y la angiofluoresceingrafía hacen esto posible.
Los algoritmos desarrollados en las Guías de Práctica Clínica de la SERV, detallados en este capítulo, establecen una hoja de ruta en función del tipo de edema, traccional o no traccional, y dentro de los edemas no traccionales, se aborda el papel que juegan las distintas alternativas de tratamiento, teniendo en cuenta siempre la evidencia científica disponible.
Se define el papel del láser, tradicionalmente considerado como Gold Standard, y que en la actualidad se centra en los edemas maculares focales bien definidos sin afectación central o como terapia de combinación, así como también se detalla la utilidad de la farmacoterapia intravítrea en los edemas maculares con afectación central, tanto la terapia antiangiogénica (aflibercept, bevacizumab y ranibizumab) con sus distintas pautas de tratamiento, como con corticortesteroides (fosfato de dexametasona y acetónido de fluocinolona).
El papel de la cirugía vítreorretiniana, la importancia del control metabólico y de los distintos factores de riesgo al tratarse de una complicación de una enfermedad sistémica también se analizan y se hace especial hincapié en la importancia de la individualización.

El maneig de l’edema macular diabètic (EMD) és difícil a causa de la gran variabilitat clínica, la complexitat de la seva etiopatogènia i a l’existència de diferents alternatives terapèutiques que tenen un nivell I d’evidència científica. Però l’èxit del tractament depèn de que l’abordatge que es faci sigui el correcte. La tomografia de coherència òptica de domini espectral (SD-OCT), que actualment és la tècnica d’elecció, i la angiofluoresceingrafia fan que això sigui possible.
Els algoritmes desenvolupats en les Guies de Pràctica Clínica de la SERV, detallats en aquest capítol, estableixen un full de ruta en funció del tipus d’edema traccional o no traccional, i dintre dels edemes no traccionales, s’aborda el paper que juguen les diferents alternatives de tractament, tenint en compte sempre l’evidència científica disponible.
Es defineix el paper del làser, tradicionalment considerat com Gold Standard, i que en l’actualitat se centra en els edemes maculars focals ben definits sense afectació central o com a teràpia de combinació, així com també es detalla la utilitat de la farmacoteràpia intravítria en els edemes maculars amb afectació central, tant la teràpia antiangiogènica (aflibercept, bevacizumab i ranibizumab) amb les seves diferents pautes de tractament, com amb corticorticoesteroids (fosfat de dexametasona i acetònid de fluocinolona).
El paper de la cirurgia vítreorretiniana, la importància del control metabòlic i dels diferents factors de risc al tractar-se d’una complicació d’una malaltia sistèmica també s’analitzen i es fa especial èmfasi en la importància de la individualització.

The management of diabetic macular edema (DME) is difficult because of the large clinical variability, the complexity of its pathogenesis and the existence of different
therapeutic alternatives with a level I of scientific evidence but which success depends on that the approach we make is the correct one. The spectral domain optical coherence tomography (SD-OCT), which is currently the technique of choice, and the fluorescein angiography make this possible.
The algorithms developed in the clinical practice guidelines of the SERV detailed in this chapter, provide a roadmap depending on the type of edema, tractional or not tractional, and within no tractional edemas, the role of the different therapeutic alternatives taking into account the available scientific evidence.
The role of laser is defined, traditionally considered the gold standard but currently used for well-defined focal macular edema without central involvement or as a combination therapy, and the usefulness of intravitreal pharmacotherapy is also detailed for macular edema with central involvement, both antiangiogenic therapy (aflibercept, bevacizumab and ranibizumab) with different treatment regimens and corticosteroids (phosphate dexamethasone and fluocinolone acetonide).
The role of vitreoretinal surgery, the importance of metabolic control and the various risk factors since it is a complication of a systemic disease are also analyzed and special emphasis on the importance of individualization is done.