Junta Directiva Societat Catalana d'Oftalmologia

Una mica més de respecte, senyors!

En el present context de retallades i de destrucció del famós «Estat del benestar», el Departament de Salut de la Generalitat ha volgut posar remei a allò que a nosaltres ens pertoca. Pensa el Departament que hi ha massa llista d'espera per a una consulta d'oftalmologia, i que aquest problema s’ha d'arreglar. I amb molt bon criteri, sí senyor. Per tant, la solució és ben senzilla: es considera que per agilitzar el procés no cal contractar més oftalmòlegs dels què s’han hagut d'anar a l'estranger o dels que tenen contractes eventuals, o fins i tot són a l'atur.

No senyor, la solució de l’Administració és que la figura de l’òptic-optometrista supleixi aquesta mancança.

Així doncs, des del 2011 s’ha desenvolupat el nou Pla de Salut i en concret el nou «Model d’atenció en oftalmologia i criteris de planificació», sense consultar ni tan sols al Col·legi de Metges. En ell s’entén que els òptics-optometristes han de fer de filtre i diagnosticar, seguir i tractar tot tipus de patologia oftalmològica (ambliopies, glaucomes, estrabismes, cataractes...), amb el ben entès que si creuen que nosaltres hi hem de fer res, o que hi cal una intervenció quirúrgica, ja ens derivaran als pacients.

I aquesta solució creuen que és la correcta perquè, de fet, als hospitals grans els òptics estan integrats en els serveis d'oftalmologia, i donat que cobren menys que nosaltres, sobre el paper som professionals «similars» amb preus dispars. És a dir, amb l’excusa del temps d’espera i de la gestió dels limitats pressupostos, és una solució «econòmicament lògica».

Ja hi tornem a ser.

Des de la Societat Catalana d’Oftalmologia s’ha fet un escrit manifestant el nostre desacord i s’ha sol•licitat que es tingui en compte la nostra opinió, sense més èxit, de moment, que aconseguir una nova versió del Pla de juny de 2013 amb la limitació de les patologies en què els òptics poden fer d’oftalmòlegs.

No cal que us recordi que després d'estudiar una carrera de 6 anys, a la qual no és tant fàcil entrar, i gràcies al programa MIR, només tens un títol per empaperar alguna paret. Perquè sense l’examen i els 4 anys posteriors de residència no pots treballar de res decent. I per decent vull dir tenir un contracte precari en una institució (pública o privada) per a la qual molts cops només ets «un qualsevol». A més a més, ara ja et pot substituir inclús un professional amb 6 anys menys de formació i sense tantes seleccions i exàmens.

Així de senzill.
No és hora de merèixer una mica de respecte? 

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________


¡Un poco más de respeto, señores!

En el actual contexto de recortes y de destrucción del famoso «Estado del bienestar», el Departament de Salut de la Generalitat ha querido poner remedio en lo que a nosotros nos atañe. Cree el Departament que hay demasiada lista de espera para una consulta de oftalmología, y que este problema debe solucionarse. Y con muy buen criterio, sí señor. Por tanto, la solución es bien sencilla: se considera que para agilizar el proceso no hace falta contratar más oftalmólogos de los que han tenido que irse al extranjero o de los que tienen contratos temporales, o incluso de los que están en paro.

No señor, la solución de la Administración es que la figura del óptico-optometrista supla esta carencia.

Así, desde 2011 se ha desarrollado el nuevo Plan de Salud, en concreto el nuevo «Modelo de atención en oftalmología y criterios de planificación», sin consultar siquiera con el Colegio de Médicos. En él se entiende que los ópticos-optometristas deben hacer de filtro y diagnosticar, seguir y tratar todo tipo de patología oftalmológica (ambliopías, glaucomas, estrabismos, cataratas...), dando por supuesto que si creen que nosotros hemos de hacer algo, o que será necesaria una intervención quirúrgica, ya nos derivarán a los pacientes.

Y creen que esta solución es la correcta porque, de hecho, en los hospitales grandes los ópticos están integrados en los servicios de oftalmología, y puesto que cobran menos que nosotros, sobre el papel somos profesionales «similares» con precios dispares. Es decir, con la excusa del tiempo de espera y de la gestión de los limitados presupuestos, es una solución «económicamente lógica».

Ya estamos otra vez... 

Desde la Societat Catalana d'Oftalmologia, en un escrito, se ha manifestado nuestro desacuerdo y se ha solicitado que se tenga en cuenta nuestra opinión, sin más éxito, por el momento, que conseguir una nueva versión del Plan de junio de 2013 con la limitación de las patologías en que los ópticos pueden hacer de oftalmólogos.

No hace falta que os recuerde que después de estudiar una carrera de 6 años, en la cual no es fácil entrar, y gracias al programa MIR, sólo tienes un título para empapelar alguna pared. Porque sin el examen y los 4 años posteriores de residencia no puedes trabajar en nada decente. Y por decente quiero decir tener un contrato precario en una institución (pública o privada) para la cual muchas veces sólo eres «uno cualquiera». Y ahora, encima, ya puede sustituirte incluso un profesional con 6 años menos de formación y sin tantas selecciones y exámenes.

Así de sencillo.
¿No es hora de merecer un poco de respeto?